El Lleó de Barcelona

Com en el cas de les altres figures del Bestiari Històric barceloní, l’origen del Lleó de Barcelona, es troba en les processons del Corpus.

Durant els seus inicis cap a l’any 1424, la representació de la bèstia consistia en homes disfressats de lleó amb pells i cabelleres. Però, segons indiquen documents de l’Arxiu de Santa Maria del Pi relatius a despeses, per la canonització de Sant Raimon de Penyafort l’any 1601, l’home disfressat de lleó va ser substituït per una figura amb carcassa i corona.

Els responsables de la seva representació eren el gremi de blanquers, que tenien una capella a la parròquia del Pi. Coneguts com els lleonets perquè duien màscares de lleó, eren els encarregats de portar la figura i els cavallets on descansava quan s’aturava.

Durant el segle XVII, el Lleó es converteix en l’element més divertit i apreciat del bestiari gràcies a la seva teatralitat i manera de bramar. Però el Decret de Nova Planta de l’any 1716 prohibeix els brams i les actuacions exagerades. Malgrat tot, el Lleó continua participant en celebracions de tot tipus, però sense la seva particular vessant bromista.

Entre les múltiples referències de la bèstia que apareixen en documents de l’època, destaca la participació de la figura en la processó de la beatificació de Sant Josep Oriol de 1807, la Festa per la pau de la Guerra dels Set Anys de 1839 i les diverses processons del Corpus fins l’any 1870.

Ja al segle XX, concretament als anys 90, en el si del projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de Ciutat Vella, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi encarrega la figura del Lleó a l’artista solsoní Manel Casserras i l’estrena durant la processó del Corpus de 1993.

Com ja era fa segles, el Lleó és el representant del poder terrenal i, juntament amb l’Àliga, és l’element més solemne del bestiari. Segons diu la tradició històrica, si se li tira una moneda a la boca, dins seu sona una campaneta i la figura balla dolçament. Encara avui sentireu la campaneta si li llenceu cèntims a la boca.

En l’actualitat, el Lleó és integrant del Seguici Popular de Barcelona, encapçalant el Bestiari Històric al costat de l’Àliga. Només desfila en les grans diades de protocol i és llavors quan la figura porta un pom de flors a la boca.

Com en el cas dels altres elements que integren el Seguici Popular, el lleó te música i ball propi. El Ball del Lleó és una dansa solemne i elegant amb un toc d’havanera. Amb música de Jordi Fàbregas i Canadell i coreografia de Xavier López, la dansa va ser estrenada pel Toc d’Inici de l’any 1994.

A dia d’avui, el Lleó de Barcelona està exposat a La Casa dels Entremesos, on, si l’aneu a veure, us rebrà amb el posat solemne i la mirada penetrant que el caracteritzen.