Els Gegants petits del Pi

La primera referència dels Gegants petits, xics o gegantons del pi és de l’any 1669, quan per primer cop es descriu la presència dels quatre Gegants del Pi, dos de grans i dos de xics, a la Processó de Corpus de Santa Maria del Pi.

Amb motiu de Carnestoltes, l’any 1798 els Gegants petits del Pi van ballar al Teatre Principal davant del Capità General de Catalunya, el Duc de Lancaster, i van entregar el manifest que indultaria a tota la imatgeria festiva de la prohibició que tenien imposada des de 1880.

En aquella època els Gegants petits del Pi van esdevenir molt populars i, des d’aleshores, van acompanyar als seus germans grans a diverses processons, com per exemple la beatificació de Sant Josep Oriol l’any 1807. A més, la seva mida petita els va permetre participar funcions teatrals i festes privades de la classe benestant de l’època.

Una de les referències més clares de la popularitat dels Gegants petits del Pi es troba en les nombroses mencions que en fa el Baró de Maldà en el seu Calaix de Sastre, on es mostra com eren i en quin tipus de festes participaven.

En aquells temps els Gegants petits del Pi van adoptar la imatge moderna de les classes acomodades que seguien la moda provinent de França i que compartien idees lliberals. De fet, els Gegants petits al llarg del segle XIX van canviar molt sovint la seva imatge seguint la moda del moment. L’any 1858, el gegant va adoptar una imatge d’oficial hongarès i la geganta, de la protagonista de La Traviata.

Ja al 1870, els Gegants petits comparteixen destí amb els grans i són desats en caixes, fins que el 1951 es descobreixen i el 1960 es recuperen gràcies a la campanya ciutadana endegada per gent del barri. Foren restaurats per Manel Casserras i Boix de Solsona, que en aquells moments era un jove sastre, la roba va ser confeccionada per la sastreria Llorens i l’assessorament artístic va ser obra del senyor Evarist Mora.

El 12 de juny de 1960, després d’un intens any de feina, Gegants grans i petits del Pi tornaven a ser una realitat viva als carrers de la ciutat. Portats pels geganters de Solsona, van sortir en cercavila des del Palau de la Virreina fins a la plaça Sant Josep Oriol, on van rebre la benedicció acompanyats d’una multitud de barcelonins que no s’ho va voler perdre.

La imatge que se’ls donà l’any 1960 correspon a l’estil modern de les classes acomodades de principis de segle XIX: ella amb un llarg vestit amb volants i ell, elegant, amb jaqueta marró, armilla i portant un bastó i un barret de copa a la mà. Aquesta imatge és la que ja lluïen a principis del XIX i que ens ha arribat fins avui en gravats i rajoles de l’època.

Des de la seva recuperació, els Gegants petits han tingut una activitat molt intensa i sense descans, que els ha portat, fins i tot, al Japó i a París.

Igual que els seus germans grans, l’any 1985 van ser batejats. Ell rebé el nom d’Oriol en honor a Sant Josep Oriol, patró del Barri del Pi, i ella el d’Eulàlia (tot i que la veu popular ràpidament la rebatejà com a Laia), tot recordant la copatrona de la ciutat de Barcelona, i alhora patrona de Ciutat Vella.

Per tal de preservar els Gegantons originals, l’any 1997 es realitzà una còpia de les figures a càrrec de Manel Casserras i Solé (fill de qui els va restaurar el 1960). En aquesta ocasió els Gegantons van adoptar la imatge que ja havien lluït l’any 1858, la d’oficial hongarès i de protagonista de La Traviata.

Des de llavors, els Gegants petits originals (que van vestits tal i com van ser reestrenats el 1960) només participen en mostres de gegants centenaris i actes d’especial rellevància per a l’entitat i el barri del Pi. Els Gegants petits vells, junt amb els antics Gegants grans del Pi, participen des de l’any 2011 al Pregó de les Festes de Sant Josep Oriol, on fan una cercavila pels carrers del barri anunciant la festa.

Els Gegants petits del Pi ballen el mateix Ball dels Gegants del Pi, que es basa en la popular cançó. La dansa, amb incomptables voltes i encreuaments, acaba amb el retrobament amorós de la jove parella. Coreografiada per en Xavier López, la dansa pot ser ballada per una parella o pels Gegants grans i petits alhora, en el que es coneix com a Ball de família.

En l’actualitat continuen la seva intensa activitat sent una de les parelles de gegants de Barcelona que més participen en actes festius de cultura popular arreu de la geografia catalana. Quan no estan actuant, els podeu veure al costat dels Gegants del Pi a La Casa dels Entremesos. Tot i així, els Gegants petits originals estan degudament guardats a l’Església del Pi.