La Mulassa de Barcelona
La Mulassa del Pi, que és la Mulassa de Barcelona, té la seva primera referència documental l’any 1568. En aquests inicis, la figura era simplement una carcassa, coberta per una tela i amb el cap com a única part de cartró i fusta.
Vinculada al gremi de paraires, que tenien capella a la parròquia del Pi, al segle XVI la Mulassa era semblant a la figura d’una guita i, com a tal, llançava fuets pirotècnics i focs d’artifici. És per això que durant el segle XVIII es converteix en un dels elements més populars, divertits i esbojarrats del bestiari.
La documentació de l’època reflecteix la participació de la figura en actes com la canonització de Sant Raimon de Penyafort de 1601 i la processó del Corpus del mateix any i, fins i tot, recull dades relatives a despeses de restauració (1624) i compra de pirotècnia (1627).
Però les restriccions dels excessos lúdics de 1771prohibeixen la pirotècnia de la Mulassa i això fa que l’element poc a poc vagi caient en l’oblit, sent així una de les primeres figures del bestiari en desaparèixer.
L’any 1988, dins del Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de Ciutat Vella, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi encarrega la recuperació de la Mulassa de Barcelona a l’artesà Manel Casserras Boix. La figura, que torna a llançar pirotècnia, s’estrena el 16 d’agost de 1988 amb motiu del Correfoc de les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova.
Anys després, per la Mercè del 2005, es presenta una rèplica exacta de la figura, realitzada en aquesta ocasió per Manel Casserras i Soler, fill del constructor original. La nova Mulassa és la que actualment participa en cercaviles i seguicis protocol·laris, mentre que l’original tan sols es deixa veure en correfocs i desfilades fogueres.
En l’actualitat, la Mulassa barcelonina té dues vessants. D’una banda, participa en diversos correfocs i actes de foc ballant i llançant pirotècnia pels quatre punts de foc que té a la boca. D’altra banda, forma part del Bestiari Històric de la Barcelona Vella i és membre del Seguici Popular de Barcelona. Com a tal, en els actes protocol·laris en què participa, la figura llueix un ram de flors a la boca o una garlanda floral penjant del coll.
A més, també gaudeix de música i ball propi. El Ball de la Mulassa, amb un fort toc de gralla i percussió, representa perfectament el caràcter de la figura. Primer balla de manera juganera, però després, la Mulassa, bota i corre en una infinitud de moviments que acaben amb uns giravolts ben bojos. La música és obra d’Eduard Casals i Ramís i la coreografia d’en Xavier López.
La Mulassa de Barcelona es troba permanentment exposada a La Casa dels Entremesos amb la resta del Bestiari Històric barceloní. La figura original, però, resta guardada a l’Església del Pi, com tots els antics entremesos del Pi.
